top of page

MICROMEMÒRIES

La post -memòria s'allunya de la memòria per una (o més) generacions, i queda separada de la història (…) sobretot per una nombrosa informació d'emocions personals transmeses des de –i provocades per- l'entorn. La post -memòria constitueix l'experiència dels quals han crescut –i creixen- envoltats de relats”

Ricard Vinyes

 

Sis actrius i un actor ens porten set històries reals que mereixen ser recordades.

Set relats que ens transporten a diferents llocs del món, configurant un puzle de subjectivitats i vivències concretes des del qual es dibuixen i exploren diferents racons de la memòria col·lectiva. Catalunya, Granada, Polònia, Colòmbia, França… Com combatre l'amenaça de l'oblit? Qui té l'autoritat de la memòria?

 

Després d'un treball de recerca d'un any,  presentem  una obra íntima en la qual, a través de relats personals, es vol reflexionar sobre la memòria històrica.

 

Si la post - memòria és la memòria diferida, Micromemòries és un exercici creatiu on els records del passat s'encaixen en les emocions del present. Una proposta de teatre íntim en el qual el públic i els actors comparteixen un mateix espai, que igual que nosaltres està viu: la memòria.

FITXA TÉCNICA

  • Autors/es: Companyia ProjectA Teatre Social.
  • Direcció: Ángela F Palacios.

  • Intèrprets: Marta Kuliś, Aida Calderón, Manel Mas, María Heras, Carolina Chacón, Ester Tur i Laura Triquell.

  • Composició i música: Agustín Díaz-Tartari, Arnim Scheidel i Manel Mas.

  • Escenografia: Una taula, una cadira, un telèfon, un baül i 60 llibres.

  • Llums i so: Companyia ProjectA Teatre Social.

  • Producció: Companyia ProjectA Teatre Social en col·laboració amb Xarx@ntoni: la Xarxa Comunitària de Sant Antoni.

 

SINOPSI

L’estructura de l’obra es basa en els monòlegs dramàtics. L’idioma de cada escena ha estat escollit per l’autor/a de la mateixa, s’utilitza el català i el castellà. 

Escena 1: El fabricante de peluches

Łódź, centro de Polonia. 1939. Los nazis crean un gueto donde encierran a toda la población judía de la ciudad. Chaim Rumkowski, un modesto fabricante judío, es nombrado jefe de todo el gueto de Łódź y desde entonces hasta ahora su historia se llena de enigmas.

¿Por qué no se habla de él? ¿A quién incomoda tanto su recuerdo? ¿A qué pruebas tuvo que enfrentarse Rumkowski?

 

 

 

 

Escena 2: El balcó de casa

Barcelona, 1934, en Ricard Pons compleix 4 anys i surt a celebrar-ho amb tot els veïns.

És en aquest mateix balcó des d’on veu les barricades al seu carrer del barri Gòtic, la crema de les esglésies a Barcelona durant la revolta i els avions del bombardeig de la Barceloneta.

Quines altres vivències han vist els seus petits ulls? La mirada d’en Ricard Pons s’obre a tots el espectadors, compartint la seva experiència com a nen a la Guerra civil.

 

 

 

 

Escena 3: Som capaços d’oblidar?

Neus Català és la única dona catalana que ha estat a un camp de concentració nazi i que encara conserva la seva vida. Un bolero, una dona, dues guerres, infinits records, infinit amor, som capaços d'oblidar? Les paraules i els sentiments ens apropen a una història llunyana i propera a la vegada.

 

 

 

 

 

 

 

Escena 4: Què volen aquesta gent que truquen de matinada?

El año 1969 comienza en España con un Estado de Excepción, decretado por Franco para intentar reprimir las crecientes revueltas sociales. La detención de Enrique Ruano, activista madrileño del movimiento universitario antifranquista, y su posterior desenlace, son parte detonante de las movilizaciones. ¿Qué pasó el 20 de enero de 1969? ¿Por qué Enrique?

 

 

 

 

 

Escena 5: La india lengua

Dicen que muchas tribus se salvaron gracias a su intervención. Secuestrada y esclavizada durante la colonización española en Colombia, la historia de Catalina tiene muchos rostros. Como aborigen, como esclava, como católica, como intérprete, como pacificadora, como rebelde… ¿Cuántas vidas vivió Catalina?

 

 

 

 

 

Escena 6: Gracias a la voz

1936. En un pequeño pueblo del campo andaluz una familia se enfrenta a la guerra civil española. Una niña de corta edad vive la ausencia de su padre y de qué modo la vida del pueblo se ve afectada por la lucha y la tragedia, bajo el influjo de los rituales mágicos de la época. Gracias a la voz, viaja a través de historias de vida para ser encarnadas.

 

 

 

 

 

 

Escena 7: Quina por si ningú no plorés per nosaltres

Un dia, fent guerra, un home es troba sense armes enmig d' un camí. De sobte, un paracaigudista vestit d' una manera ben estranya pren terra a prop d' ell. Els dos són enemics i es veuran obligats a lluitar. Aquesta lluita estarà marcada per la guerra, però també pel joc i l' enginy. Quin dels dos guanyarà i com? Representació del conte Fet d' armes d' en Pere Calders . Com viu un home de pau la guerra i com ens l' explica?

DIRECCIÓ

Ángela F Palacios

COMPOSICIÓ I MÚSICA

Agustín Díaz-Tartari

GALERIA FOTOGRÀFICA

PREMSA

bottom of page